Pessics de Ciència s’adhereix un any més a La Nit Europea de la Recerca (Researchers' Night), per tal d’apropar la recerca, la innovació i els seus protagonistes, els científics i científiques, a la ciutadania d’una forma planera i divertida.
Aquest esdeveniment se celebra cada any en més de 300 ciutats de 30 països d’Europa al mateix temps.
Projecte europeu de divulgació científica promogut per la Comissió Europea en el marc de les accions Marie Sktodowsca-Curie del programa Horizonte 2020
Totes les activitats són d’accés lliure amb inscripció prèvia
Dimarts, 29 de setembre de 18 a 18:45h
Centre Cultural Sant Josep
Taller
Com afecta la llum el comportament?
En aquesta activitat, estudiarem quin efecte té la llum en una espècie d’alga verda. Aquesta alga, anomenada Chlamydomonas, que té un ‘ull’ primitiu amb un sensor de llum molt similar al que tenen els ulls animals. En una primera part analitzarem com es comporten diferents espècies de Chlamydomonas amb la llum i perquè és tan important el ritme circadià (dia:nit).
En la segona part del taller farem servir un cuc microscòpic molt popular en el món de la recerca (anomenat Caenorhabditis elegans) al qual li hem implantat un sensor de llum similar en diferent teixits. Investigarem com podem afectar el comportament d’aquest cuc amb llum de diferents colors segons quin sensor tingui i on.
A càrrec de Montserrat Porta de la Riva (ICFO)
Dimarts, 29 de setembre de 19 a 20h
Centre Cultural Sant Josep
Microxerrades
En aquest espai es presentaran 6 xerrades científiques de 7 minuts de duració cadascuna:
Estrès, benestar i la ciutat… Barcelona a les ungles
L’activitat proposa una xerrada divulgativa sobre com la vida a la ciutat pot deixar una empremta mesurable en el nostre cos. A partir de l’exemple de Barcelona, s’explicarà de manera senzilla com factors de l’entorn urbà com el soroll, la contaminació, la llum nocturna, el ritme de vida o els espais verds poden relacionar-se amb processos biològics vinculats a l’estrès i al benestar.
La xerrada se centrarà en una idea especialment visual. Les nostres ungles poden actuar com un petit arxiu biològic. Igual que els anells d’un arbre conserven informació sobre el seu entorn, les ungles poden acumular determinades molècules durant setmanes o mesos, cosa que permet estudiar hormones i metabòlits relacionats amb l’estrès, la son, l’estat emocional i l’adaptació a l’ambient.
A l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar estem realitzant anàlisis pioneres per estudiar aquests senyals bioquímics en mostres d’ungles i explorar com es relacionen amb la salut i l’entorn urbà. A través d’exemples de recerca biomèdica, es mostrarà com la bioquímica, l’epidemiologia ambiental i la ciència de dades poden ajudar-nos a entendre millor la relació entre ciutat, cos i salut mental. L’objectiu és apropar al públic general una pregunta científica actual… Fins a quin punt el lloc on vivim queda reflectit en la nostra biologia?
A càrrec de Francisco Madrid Gambin (Hospital del Mar Rsearch Institute)
Reptes de l’astronomia moderna: deixarem de mirar el cel?
L’astronomia d’avui en dia viu immersa en una paradoxa: disposem de més dades i capacitat d’observació que mai, però els nostres cels es veuen cada vegada més malmesos i amenaçats. Com conviuen la ciència que busca respondre d’on venim i quin és el nostre lloc a l’univers i la tecnologia que ens connecta dia a dia a la Terra? A través de l’experiència pràctica com a astrònoma de suport i operacions de l’Observatori del Montsec (IEEC), aquesta microxerrada vol oferir una visió de primera línia sobre com la recerca en astronomia està canviant radicalment i alguns dels reptes als quals s’enfronta: des de la creixent robotització i gestió de grans volums de dades a l’impacte de la contaminació lumínica i les megaconstel·lacions de satèl·lits en l’òrbita terrestre. Sota el lema “Recerca pel canvi”, explorarem com treballem per protegir la nostra finestra a l’Univers i respondrem a una pregunta incòmoda: estem a punt de perdre el dret de mirar el cel?
A càrrec de Gemma Domènech Rams (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC))
L’adolescència: Aquest tren només passa una vegada
L’adolescència es caracteritza per canvis hormonals, metabòlics i neurològics significatius, però la seva rellevància per a la salut a llarg termini ha estat tradicionalment infravalorada. Investigacions recents la situen com un tercer període crític de plasticitat fisiològica, després de la gestació i els primers dos anys de vida, durant el qual el metabolisme, l’eix hormonal i el cervell encara són susceptibles de reprogramació. Representa, així, la última oportunitat per modificar trajectòries de risc de malaltia abans de l’estabilització metabòlica pròpia de l’edat adulta.
Seguint el paradigma DOHaD (Developmental Origins of Health and Disease), la microxerrada presenta l’evidència experimental que sustenta aquesta hipòtesi, així com el context teòric per interpretar-la. S’hi descriu un model amb rates en què una intervenció amb metformina durant l’adolescència revertia parcialment alteracions metabòliques associades a la sobrealimentació primerenca, mentre que la mateixa intervenció en l’edat adulta no produïa efectes comparables.
Es discuteixen també les implicacions d’aquests resultats, incloent-hi la possible transmissió intergeneracional d’alguns efectes, i les conseqüències per a la salut i l’educació durant aquesta etapa. La xerrada s’adreça a un públic general, amb l’objectiu de presentar de manera accessible un canvi de paradigma en la comprensió biològica de l’adolescència.
A càrrec de Marc Rodríguez Tena (UB)
Entre la ciència i la religió: com decidim tenir fills? Una mirada a la infertilitat entre musulmans europeus
Voler tenir un fill i no poder fer-ho sense ajuda mèdica és una situació cada cop més comuna. Però aquestes decisions no depenen només de la medicina ni dels avenços tecnològics. Com decidim, quan també hi intervenen les creences, els valors i el context social?
Aquesta micro-xerrada presenta el projecte Marie Curie HEMGEN, que analitza com persones musulmanes a Europa afronten les decisions sobre infertilitat i tractaments de reproducció assistida. Lluny d’un escenari de conflicte simple entre ciència i religió, la recerca mostra processos complexos de diàleg, interpretació i negociació entre diferents formes de coneixement i autoritat.
A partir d’estudis a Barcelona i Oslo, veurem com dones i homes construeixen decisions pròpies combinant recomanacions mèdiques, referències religioses i experiències personals. Aquestes trajectòries posen en relleu no només dilemes íntims, sinó també desigualtats i barreres en l’accés als sistemes de salut en contextos de diversitat cultural i religiosa.
Aquesta xerrada ofereix una mirada propera a la infertilitat entre musulmans europeus i convida a repensar la relació entre ciència, religió i societat. També posa en valor una idea clau: la recerca no només es fa als laboratoris, sinó també als carrers- escoltant, preguntant i posant la vida de les persones al centre.
A càrrec de Rosa Martinez-Cuadros (OsloMet University)
La contaminació que ensenya a les bactèries a defensar-se
La resistència als antibiòtics sol associar-se als hospitals, però moltes bactèries resistents també se seleccionen i evolucionen fora d’aquests: en rius, aigües residuals, sòls i altres entorns contaminats per l’activitat humana. En aquesta xerrada m’agradaria explorar com l’ambient actua com un gran laboratori evolutiu on les bactèries aprenen, comparteixen i perfeccionen mecanismes de resistència.
A través d’exemples quotidians i metàfores visuals, explicaré com les bactèries intercanvien gens entre elles, com la contaminació pot afavorir aquest procés i com les eines genòmiques actuals ens permeten rastrejar la propagació de la resistència antimicrobiana a escala global.
La resistència antimicrobiana és un dels majors reptes sanitaris del segle XXI i entendre’n la dimensió ambiental és clau per comprendre per què aquest problema no depèn únicament dels hospitals o de l’ús clínic d’antibiòtics, sinó també de la nostra relació amb l’entorn.
A càrrec de Jessica Subirats (IDAEA-CSIC)
Dijous, 1 d'octubre de 18:30 a 20h
Auditori Barradas
Xerrada
Espectacle divulgatiu – L’evolució més enllà de la biologia
“L’evolució més enllà de la biologia” és un espectacle divulgatiu multidisciplinari impulsat per la Societat Catalana de Biologia Jove (SCB-IEC) i amb el suport de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF). L’equip de ponents està format per joves experts en genòmica evolutiva, computació i llenguatge, enginyeria civil i urbanisme, i interpretació musical. L’objectiu és mostrar com els processos de canvi evolutiu actuen molt més enllà de la biologia i connecten disciplines aparentment distants.
L’activitat proposa un recorregut divulgatiu on el públic descobrirà:
Biologia i salut — per què canvien els genomes, per què alguns canvis persisteixen i com aquests processos expliquen fenòmens com el càncer, l’envelliment o la biologia reproductiva.
Lingüística i computació — com evolucionen les llengües, per què les xarxes socials són un fenomen evolutiu i com es connecta l’evolució natural amb la intel·ligència artificial.
Arquitectura i urbanisme — com els materials, les tècniques i les necessitats socials transformen i seleccionen les maneres de construir i d’habitar les ciutats.
Música i creativitat — com la innovació en instruments, tècniques i sistemes d’escriptura ha guiat l’evolució musical, amb paral·lelismes sorprenents amb els genomes.
Amb:
Bernat García Adán, Álvaro Redondo del Río, Daniel Plaza Herrera, Valle Ruiz Fernández, Miguel Ángel Cánovas (Societat Catalana de Biologia (SCB) – Institut d’Estudis Catalans (IEC))
Divendres, 2 d'octubre de 18 a 18:45h
Auditori Barradas
Taller
El viatge d’una mossegada: una aventura ADME pel cos humà
A càrrec de Carolina Estarellas (UB)
Divendres, 2 d'octubre de 19 a 20h
Auditori Barradas
Xerrades
En aquest espai es presentaran 3 xerrades científiques de 20 minuts de duració cadascuna:
Teixint entrellaçament quàntic: les limitacions fonamentals de les xarxes quàntiques
Podem entrellaçar els dits, les cintes, les cordes, i també estats quàntics. Però què és exactament l’entrellaçament quàntic? En aquesta microxerrada – presentada en forma d’un Science Slam – agafarem el fil de l’entrellaçament quàntic.
La unitat bàsica en la teoria de la informació quàntica s’anomena qubit. Si tenim dos qubits a mà, poden interactuar entre si i quedar entrellaçats. Els qubits entrellaçats es comporten com si tinguessin una connexió – una corda – entre ells.
Si tenim tres qubits entrellaçats, les cordes que els connecten semblen més aviat un tapís. De fet, hi ha dos tipus d’entrellaçament tripartit – dos tipus de tapís – amb característiques diferents. Per exemple, podem preguntar-nos, què passa si tallem una part del tapís? Com veurem, la resposta depèn de quin tipus d’entrellaçament tripartit tenim entre mans.
En el context de les xarxes quàntiques, l’entrellaçament tripartit podria ser útil per a certs processos que volem dur a terme. Però, estem seguirs que podem crear l’estat entrellaçat necessari en una xarxa específica? És a dir, podem teixir un dels tapissos que hem vist abans en qualsevol cas? Com descobrirem, una resposta negativa pot assenyalar una limitació fonamental de la xarxa.
A càrrec de Isaac Smith (ICFO)
Trastorns del comportament: malalties o diversitat del genoma humà?
Els avenços recents en neurociència i el coneixement actual del genoma humà ens fan repensar els trastorns del comportament i qüestionen si són realment patologies. La majoria dels trastorns psiquiàtrics, com ara l’esquizofrènia, la depressió major, el trastorn bipolar i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) estan impulsats per milers de petites diferències en el nostre genoma, cadascuna d’elles amb un efecte molt petit sobre el risc general de malaltia. Així, aquests trastorns no segueixen patrons definits d’herència familiar. D’altra banda, persones amb símptomes molt semblants mostren combinacions molt diferents d’aquestes variants genètiques. Però potser el més sorprenent és la total absència de llindars clars quan s’intenta classificar el conjunt de variants genètiques segons els seus efectes en la predisposició a cadascun dels trastorns psiquiàtrics majors. I aquesta indefinició es dona també a l’invers, en intentar establir límits entre normalitat (o salut) i anormalitat (o malaltia) que responguin als milions de combinacions possibles de variants del genoma humà.
En aquesta microxerrada considerarem la importància que la diversitat en els nostres gens i, per tant, en el nostre comportament, ha tingut durant l’evolució humana, i posarem en dubte la visió dicotòmica que massa sovint apliquem als trastorns psiquiàtrics.
A càrrec de Martí Aldea (Institut de Biologia Molecular de Barcelona)
Memòria que s’esborra: podem enganyar el cervell que s’oblida?
En aquesta xerrada s’exploraran els principals mecanismes biològics que intervenen en la neurodegeneració i la pèrdua de memòria. Es discutirà el paper dels models animals per estudiar la progressió de diverses malalties, així com la utilitat de les diferents proves conductuals per analitzar les alteracions de la conducta i els dèficits cognitius. També es parlarà de fins a quin punt la ciència actual permet alentir el deteriorament cognitiu, amb exemples centrats en la malaltia d’Alzheimer.
A càrrec de Iker Bengoetxea de Tena (Universitat de Barcelona (UB), Institut de Neurociències (UBNeuro))
Totes les activitats a : https://lanitdelarecerca.cat